De vegades la senzillesa és el que fa gran una cosa. També una pel·lícula. Amb pocs recursos i poques pretensions es pot fer una bona pel·lícula. Crec que és el cas de "Ficció" del català Cesc Gay.
Acostumo a parlar de qüestions més o menys tècniques quan faig ressenyes de les pel·lícules, però amb aquesta pel·lícula em ve de gust parlar del tema. Potser perquè el veig més proper que d'altres. Potser perquè tracta d'aquell moment de la vida, el que es dóna quan t'acostes als 40, i mires enrere i veus que potser no has fet tot el que voldries, i mires endavant i no ho veus massa clar.
Crisi d'identitat, que li diu l'Eduard Fernández en aquest fragment. Segur que tots aquells i aquelles que rondeu aquesta edat, us sentireu identificats, en major o menor mesura, amb parts d'aquesta pel·lícula i, en concret, d'aquest fragment.
6 comentarios:
La vaig veure quan la van estrenar farà uns tres anys i em va agradar. Estic d'acord amb el que dius sobre la senzillesa de la pel·lícula. I posats a filosofar de manera casolana... clar, cadascú opina en funció de com li ha anat la seva de pel·lícula, és a dir de vida. Jo et dono esperances: tinc 47 anys i la dècada dels 40 és de les millors de la meva passejada per aquest món de mones. L'equilibri entre maduresa i joventut, entre reflexió i vitalitat per a mi és òptim en aquests anys. Un té més clar què és fonamental i què és superflu. I això és un luxe.
Petons!
A mi em va encantar i sí, és cert, en alguns moment em vaig sentir molt identificat.
Aquesta pel.lícula és de les que quan la veus la segona vegada t´arriba més que la primera. No sé si és perquè els personatges son d´una generació propera a la meua però enten perfectament al protagonista. Quan els 40 arriben, penses si els camins que fins ara has escollit i si les persones a les que t´has vinculat són l´energia de la teua vida o no. Si, en algún moment, vas deixar passar alguna oportunitat o vas prendre alguna decisió precipitada i, aleshores, tens la sensació de haver perdut el tren.
Imma, veig que ens hauràs de fer una teràpia col·lectiva... ;)
Quan vulgeu!! ;D
jo és una de les que tinc pendents però ara me m'heu fet venir moltes ganes de visonar-la
Publica un comentari