Quan vaig saber que s'estava filmant la història d'Andrés Rabadán, vaig pensar que, segurament, seria una de les pel·lícules que no aniria a veure. Em feia por que es tractés d'una història morbosa i sensacionalista. Fa un parell de setmanes me la van passar amb dvd perquè em podia ser útil pel guió que estic escrivint en el màster de guió que faig enguany.
L'acabo de veure i, realment, ha estat una sorpresa molt positiva.
"Les dues vides d'Andrés Rabadán" és la primera pel·lícula de Ventura Durall, i el director aconsegueix allunyar-nos d'aquesta visió morbosa de la realitat, per explicar-nos una realitat tràgica i que fa reflexionar a l'entorn de qüestions socials, penitenciàries i psiquiàtriques. El fet que el propi Rabadán hagi col·laborat en l'escriptura del guió, segurament ha influenciat en construir una història més humana que sensacionalista.
Però, alhora, la pel·lícula també té interès cinematogràfic. Només començar el film ens ofereix un pla molt simbòlic: la muntanya de Montserrat vista des de les reixes de la presó. El símbol de llibertat i el de no-llibertat, cara a cara.
La il·luminació, assèptica en les escenes de presó, càlida en les d'infantesa, i dura en les escenes d'adolescència, facilita molt la creació d'una atmosfera molt efectiva. I la transformació d'espais, barrejant realitat i somnis, somnis que trenquen barreres, es converteix en un element bàsic de la pel·lícula, ja que la dota d'un alè d'estranyesa i d'esperança alhora.
Les interpretacions són més que correctes. Sòbria Mar Ulldemolins, i un paper molt apropiat per a Àlex Brendemühl.
La pel·lícula va acompanyada d'un documental, "El perdó". Quan l'hagi vist en faré una ressenya.
Nota de "Les dues vides d'Andrés Rabadán": notable
2 comentarios:
T'hauria d'haver fet cas!!!
i això que la Clara Segura m'encanta
...l'hauré de recuperar en dvd!
Mònica, ara la tornen a fer. Com a mínim a l'Alexandra. És el que té guanyar premis.
Publica un comentari