dilluns 25 de gener de 2010

"Un tipo serio" de Joel i Ethan Coen


Poca cosa tinc a dir d'"Un tipo serio", la nova pel·lícula dels germans Coen. Una de les primeres coses que m'ha vingut al cap en sortir del cinema, és que aquesta pel·lícula no calia. No és necessària.

Una història simple, un argument ja vist, però cap tipus de ganxo. La pel·lícula falla des del pròleg que no acabes de veure quin sentit té, fins al final de la pel·lícula que, tot sigui dit, és potser el més atractiu perquè és un final obert.

Al marge d'això, i a comptagotes, es poden veure elements propis de la cinematografia de Joel i Ethan Coen. Però poca cosa, molt poca cosa.

Nota de "Un tipo serio": suspès


7 comentaris:

Marta M.Q. ha dit...

Si? ostres a mi em va agradar, es desmarquen del que ens tenen acostumats amb un plantejament més aviat dramàtic. Té escenes bones com les trucades incessants d'un venedor que li encoloma cd's, quan fuma amb la seva veïna o, com tu has dit, el final.

Em va recordar una mica a Revolutionary Road: una família que porta una vida exemplar, una vida 'com ha de ser', molt americana, però es demostra que això no és l'elixir de la satisfacció/felicitat.

La Llanterna Màgica ha dit...

Hola Marta! A mi no m'ha sorprès res de la pel·lícula. L'argument l'he trobat molt poc novedós. I, a part de poc novedós, desenvolupat sense cap gràcia.

Tècnicament els Coen són bons, i per tant sempre deixen alguna cosa del seu segell. Però en aquest cas crec que s'han quedat lluny de fer una bona pel·lícula.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

dono una ullada al teu blog

salutacions des de Reus

jordicine ha dit...

Jo estic amb la Marta M.Q. És més, per a mi és el millor dels Coen en anys. Com vaig dir en el meu post sembla una pel·lícula senzilla però és molt més complerta del què sembla a primera vista. Per a mi tot té el seu perquè i res és gratuït. Critica la familia, la joventut, la religió, la falta de compromís... I tots els personates estan molt ben dibuixats. Res, que tots tenim el nostre gust ben definit. Una abraçada.

Deric ha dit...

Doncs jo no he fet tantes lectures, com he dit, potser demostro ignorància però tampoc m'ha entusiasmat tot i que sí que té algunes coses bones.

David ha dit...

Acabo de trobar el teu blog i hi he llegit comentaris ben interessants. Amb el d'aquesta pel·lícula, però, no estem gaire d'acord. A mi A Serious Man em va agradar molt més que les últimes tres que havien fet.
Salutacions.

Anònim ha dit...

Jo l'he trobada francament decebedora. Sí, és cert que hi ha crítica interessant, però la manera de fer-la és molt avorrida. Si una cosa tenen els Coen és que no són avorrits, tenen xispa per a presentar les situacions, i en aquest ocasió, res d'això. El pròleg? Potser un paral·lelisme amb la maledicció que sembla patir el protagonista. En fi, una desil·lusió i de les grans.