dimarts 2 de febrer de 2010

Els premis Gaudí i el cinema català

Ahir a la nit se celebrava la segona edició dels premis Gaudí que atorga l'Acadèmia del Cinema Català. Per a mi la primera gran notícia és que sembla confirmar-se que el cinema català cada cop té menys a envejar al cinema dels països que l'envolten. No fa pas massa que era freqüent el pensament que a Catalunya hi teniem una de les millors pedreres del món del teatre però que, en canvi, la branca del cinema era una branca coixa. Això ha canviat. No he vist totes les pel·lícules que ahir estaven nominades, però les que he vist són pel·lícules que ratllen a un gran nivell.

Aquest canvi ve donat, entre d'altres coses, pel sorgiment d'una nova generació de cineastes més o menys joves, molt influenciats pel cinema d'autor europeu i, alhora, formats en escoles catalanes de nivell més que acceptable. La feina d'escoles com l'ESCACC, el CECC, el màster de documental de la UPF o el màster de documental de la UAB, comencen a donar resultats. Isaki Lacuesta, Mar Coll, Xavi Puebla i companyia, vénen d'aquesta nova fàbrica de cinema català.

En un lliurament de premis sempre hi ha qui queda decebut. Sempre hi ha pel·lícules guanyadores i pel·lícules perdedores (la gran "Petit indi" se'n va anar amb les mans buides). I sempre pot haver-hi cert grau de sospita sobre si es promocionen més o menys unes pel·lícules que d'altres. Però en aquest cas, qui surt guanyador és el cinema. El cinema català.

"Tres dies amb la família" de la debutant Mar Coll és, com s'esperava, la vencedora amb tres premis ben merescuts: millor pel·lícula en llengua catalana, millor direcció i millor actriu principal (Nausicaa Bonnin). "Les dues vides d'Andrés Rabadan" es va endur tres premis per les interpretacions, destacant-hi l'Àlex Brendemühl. I, personalment, em va fer especial il·lusió que es premiés dues de les que, per a mi, han estat entre les millors pel·lícules de l'any 2009: "Los condenados" d'Isaki Lacuesta com a millor pel·lícula en llengua no catalana, i "Deixa'm entrar" de Tomas Alfredson, com a millor pel·lícula europea.

La llàstima és que la gala dels Gaudí coincidís amb la inexplicable vaga de cinemes que es va produir ahir. Us enllaço amb un article interessant sobre el tema. Val la pena llegir-lo.

Clicant aquí podreu consultar la llista complerta de les pel·lícules guardonades.

Article publicat a www.cinergia.net

8 comentarios:

Marta M.Q. ha dit...

Deixa'm entrar em va agradar força (tot i el tema tan recurrent últimament) i la resta me les apunto!

Bargalloneta ha dit...

Força d'acord amb tu!

Tere ha dit...

L'article sobre la vaga del cinema és molt interessant.
Em fa ràbia que avui anem al Renoir Floridablanca.
Però, quins cines enns queda?

Tere ha dit...

Per cert A la Celda 211 no li ha tocar res dels Gaudí? Ho trobo increíble.
Potser és que no hi entrava.

Roger Morales i Puig ha dit...

Ens queda l'Alexandra, els Lauren...

"Celda 211" suposo que no entrava perquè no és catalana, i deurien considerar que no estava entre les millors de llengua no catalana.

pel·liculera ha dit...

M'encanta que 3 dies amb la família hagi despuntat. és una pel·lícula molt intensa. I m'agrada que les noves generacions entren amb tanta força. És molt renovador. Interessant bloc :)

pel·liculera ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Man, really want to know how can you be that smart, lol...great read, thanks.