"The hurt locker" de Kathryn Bigelow

Interessant pel·lícula la de Kathryn Bigelow. 'The hurt locker' ("En territorio hostil") formalment té una estructura narrativa més pròpia del cinema documental que no pas del cinema de ficció. No hi ha un fil conductor principal, sinó que el film ens narra vivències consecutives d'un grup de soldats nord-americans destinats a la guerra de l'Iraq.

La llum força cremada i els espais desèrtics són un gran encert. Òbviament els espais desèrtics són els propis de la zona, però també afavoreixen la creació d'un sentiment d'estranyesa, d'un clima inhòspit, que accentua encara més els dubtes, els perquès, no només de la guerra de l'Iraq, sinó de les guerres en general, i també del comportament i de les motivacions internes dels soldats.

A aquesta sensació d'incomoditat hi contribueix també el constant moviment de càmera. Un moviment que pot arribar a marejar, però que remarca la inestabilitat que estan vivint els personatges. Una inestabilitat que es revela no només física (els personatges es juguen la vida contínuament), sinó psicològica, interior. I aquests grisos interiors dels personatges són els que els fan més interessants.

Del conjunt de la pel·lícula en vull destacar una escena central, que trenca amb la resta d'escenes. Per la forma de rodar-la, pel ritme, i pel que hi passa. Una escena en què els soldats nord-americans són víctimes d'una emboscada al mig del desert. No l'explico pels que encara l'hagueu de veure. La pròpia directora considera que aquesta escena és el cor de la pel·lícula.

Hi ha qui pot acusar la pel·lícula d'ambigua respecte la guerra de l'Iraq. De fet, estic convençut que no es tracta d'una crítica a aquesta guerra. En realitat jo la veig més com una crítica a totes les guerres i, sobretot, a un sistema i una realitat social que porta a una pèrdua de valors evidents de la gent. Només així és possible empatitzar amb un personatge que prefereix tornar a l'Iraq a desactivar bombes jugant-se la vida cada dia abans que quedar-se a casa seva amb la seva dona i el seu fill.

És una pel·lícula recomanable, en la línia de 'Redacted' de Brian de Palma, o de la sèrie 'Generation Kill'.

Nota de "The hurt locker": notable.