"Invictus" de Clint Eastwood

Molts sabeu de la meva debilitat per Clint Eastwood. Per això no podia deixar de veure "Invictus" el mateix cap de setmana de la seva estrena.

D'entrada dir que "Invictus" no està al nivell del millor Eastwood. El veterà director nord-americà abandona el cinema gairebé d'autor amb que ens havia deleitat amb films com "Mystic river", "Million dollar baby" o "Gran Torino". En aquest cas opta per brindar-nos un film més propi de les grans produccions nord-americanes. Una pel·lícula made in Hollywood rodada a Sud Àfrica, i amb un clar missatge reconciliador. Missatge extret tant de la realitat com del llibre "El factor humà" de John Carlin.

No obstant, crec que és de destacar que, malgrat tot, Eastwood aconsegueix emocionar amb una història de la qual tothom, abans d'entrar a la sala, en sap el principi i el final. I això és senyal que hi ha bona elecció dels diferents elements a l'hora de rodar la pel·lícula. Hi ha bona direcció.

Algunes coses a destacar:

La música, sempre important en les pel·lícules de Clint Eastwood, és segurament el que aporta més emotivitat a la pel·lícula. Segurament hi ha escenes que no se sostindrien massa si l'espectador no estés immers de ple en la màgia de la música.

Les interpretacions. La de Matt Damon sense massa gràcia. La de Morgan Freeman, solvent. Sobretot per la gran semblança física amb Nelson Mandela i per un treball notable per aconseguir un accent anglès "molt africà".

Una escena brillant: la de l'himne sudafricà tot just abans de començar el partit final. Rodada de forma magistral.

No és el millor Eastwood, sens dubte. Però el mestre Clint, és el mestre Clint.

Nota de "Invictus": Aprovat alt.