"Up in the air" de Jason Reitman

"Up in the air" és una pel·lícula que va de més a menys. El tema plantejat és, certament, interessant. La presentació tant de la pel·lícula com del personatge principal és, a més, atractiva. Les primeres escenes tenen una ritme molt alt i eficaç a partir d'una bona combinació de muntatge i música. Però al final la pel·lícula caba perdent d'alguna manera el ganxo que sí té al principi.

Els tres personatges a l'entorn dels quals gira la història estan molt ben construits. L'espectador de seguida entra en el món d'aquests protagonistes, i de seguida es comprenen els codis interns del submón desconegut en el qual es mouen. De totes maneres, aquesta composició de personatges quasi-perfecta, de vegades fa que corrin el risc de caure en la previsibilitat. I, de fet, algunes vegades hi cauen. És segurament un dels dèficits del guió d'aquesta pel·lícula.

Com també ho és el fet que en alguna ocasió del film, el tema principal plantejat (la vida d'aeroport a aeroport de personatges sense escrúpols que es dediquen a acomiadar a gent dels seus llocs de treball) es perd, per recuperar-se només en la part final del film i, a més, fer-ho d'una forma ambigua, o no del tot resolta.

Les interpretacions són molt convincents. El paper que interpreta George Clooney sembla que sigui pensat expressament per a ell, i la semi-desconeguda Anna Kendrick també ratlla a un nivell molt alt.

Malgrat aquestes crítiques, em sembla que "Up in the air" és una pel·lícula interessant i que, si es pot, s'ha de veure.

Nota de "Up in the air": aprovat alt.