"Caché" de Michael Haneke

Any Haneke, per a mi. Si, de moment, del que he vist al cinema aquest any el millor, amb diferència, ha estat "La cinta blanca", el millor que he vist en dvd és "Caché", també del director austíac.

Si algú un dia us pregunta les diferències entre el cinema europeu i el cinema nord-americà, no cal que respongueu: feu-li mirar "Caché". El mateix guió, dirigit per un director nord-americà s'hagués convertit en una pel·lícula diferent. Un film made in Hollywood hagués fet de "Caché" una pel·lícula trepidant, d'acció i, probablement, interpretada pel Tom Hanks i la Julia Roberts del moment. Però Haneke no és nord-americà, és europeu. Austríac. I la pel·lícula, a més, és francesa. Un pla inicial fixe, estàtic, de 2 minuts i 55 segons és impossible a Hollywood. I encara ho és més un pla final, fixe, estàtic, de 3 minuts i 55 segons.*

Aquests dos plans marquen el to de la pel·lícula. Una pel·lícula amb argument de thriller, però amb ritme de pel·lícula d'autor, gairebé de documental.

Una pel·lícula rodada gairebé tota en interiors. I en la qual els exteriors que hi ha, solen estar enquadrats sense deixar respirar a la pantalla. Pocs espais lliures es veuen, poc cel, poc aire. I això provoca una sensació mig claustrofòbica, de tancament, de no haver-hi sortida, d'estranyament, que va íntimament lligada amb el que viuen els personatges.

El mateix passa amb el so. Un so brut, un so quotidià, sense banda sonora que l'endolci. Perquè, en realitat, els sons de la vida quotidiana són aquests. Portes, cotxes, televisions.

Les interpretacions fredes per part de Daniel Auteuil i Juliette Binoche no donen cap possibilitat a trencar la fredor del film. Al contrari. Van molt en la línia del que expressa la pel·lícula. Van molt en la línia Haneke.

És una pel·lícula crua, dura, que s'ha de veure i s'ha de gaudir.

Nota de "Caché": notable alt.

PD: Un dia algú hauria de fer un pensament sobre els tràilers de les pel·lícules. Us deixo aquí el tràiler de "Caché". Un tràiler de pel·lícula purament made in Hollywood, per una pel·lícula purament europea.

* Que ningú interpreti això com una crítica al cinema nord-americà. Un cinema que ha donat, dóna i donarà bona part de les millors obres cinematogràfiques.