diumenge 22 d’agost de 2010

"London River" de Rachid Bouchareb


Rachid Bouchareb és un director franco-algerià que, amb "London River", toca un tema ben candent actualment: la relació entre les diferents religions que cohabiten actualment al món occidental. I ho fa a través de la història d'una dona anglesa protestant i un home africà musulmà que busquen els seus fills respectius després dels atemptats que es van produir al metro i als autobusos de Londres l'any 2005.

Una molt bona presentació inicial de la situació (una de les primeres escenes en la que es veu el personatge musulmà dintre d'una petita església cristiana ja indica cap on anirà el film), una bona presentació del to (els diàlegs tarden en arribar), i una bona presentació dels personatges (vida quotidiana, silencis...), donen pas a una trama que, tot i estar predestinada d'entrada a un desenllaç fàcil d'imaginar, manté l'interès durant tot el metratge de la pel·lícula.

El tema tractat, l'escenografia austera i una molt bona interpretació dels dos personatges protagonistes, donen un grau d'emotivitat que no sobrepassa mai la línia del sensacionalisme i la llàgrima fàcil en què aquest tipus de pel·lícules poden caure.

Així doncs, molt recomanable.

Nota de "London River": Notable



Article publicat a Cinergia.net

3 comentaris:

Gabriel ha dit...

Confesso que vaig anar amb un cert temor de trobar-me una peli una mica sensiblera i em vaig trobar amb una peli valenta, molt digna i amb bones interpretacions.
És una peli colpidora que em va inspirar aquests versos:
http://escritsdelfum.blogspot.com/2010/08/london-river.html
Una salutació!
Gabriel

Imma ha dit...

Tot i que en tenia alguna bona referència també tenia certs prejudicis sobre aquesta pel·lícula. És fàcil fer maniqueisme o, com tu dius, caure en la llàgrima fàcil tractant el tema de les víctimes del terrorisme. És un encert, però, el to intimista de la cinta que no transcendeix a anàlisis ideològiques sinó que es queda en el terreny dels sentiments o en tot cas denucinat implícitament el que és denunciable: el dolor que provoca la mort sense sentit d'una persona estimada. Per a mi el màxim valor de la pel·lícula és la feina d'interpretació dels protagonistes com tu també destaques. Ara, jo li posaria una nota una mica més baixa...

Bargalloneta ha dit...

presentació senzilla però impressionants interpretacions... a mi em va agradar molt