Com a prèvia a parlar de la darrera pel·lícula de Woody Allen, una reflexió certament inútil: es critica que Allen faci una pel·lícula cada any. És la seva feina, no? Vull dir que, igual que la majoria dels mortals, Woody Allen treballa. I si treballes cada dia, per què no fer una pel·lícula per any?
Feta aquesta reflexió sobrera, em centro en "You will meet a tall dark stranger". D'entrada, dir que aquest film no es troba entre els millors de Woody Allen. Segurament no està ni entre el seu top ten. Segur. Tampoc està entre les pitjors. De totes maneres, ni una cosa ni l'altra volen dir res. Perquè entre "Manhattan" i "Vicky Cristina Barcelona" hi ha tot un univers allenià on anar situant cadascuna de les seves pel·lícules.
Els que em seguiu una mica, sabeu que sóc de l'opinió que el millor Allen és el de finals dels 70, amb pel·lícules com "Manhattan" o "Annie Hall". I sabeu que mentre que amb "Vicky Cristina Barcelona" em donava la sensació que la capacitat de sorpresa del novaiorquès s'havia esgotat, amb "Whatever works" vaig creure que s'havia recuperat l'Allen més autèntic. Amb "You will meet a tall dark stranger" m'ha donat la sensació, com dir-ho, que ni una cosa, ni l'altra.
L'estructura és molt alleniana. La presentació gairebé per capítols dels personates que faran arrencar la història és molt coneguda. I les seves pors, que seran el que faran moure l'acció, són pors que no ens sonen a del tot noves. Tot i que jo crec que sí hi ha una certa novetat. I és que a mi m'ha donat la sensació que s'emfasitza molt la reflexió sobre la vellesa i sobre la mort. I això, crec, pot ser una conseqüència del camí que porta Allen cap als 80 anys.
A la presentació típica dels personatges, s'hi uneix un altre recurs típic de Woody Allen: la veu en off que actua com a narradora. És un recurs que Allen ha utilitzat molt i que en ocasions ha estat desastrós (cas de la ja citada "Vicky Cristina Barcelona") i que en ocasions ha estat molt eficaç (cas, tot i que no és exactament una veu en off, de la també citada "Whatever works"). En aquest cas, ni una cosa ni l'altra.
Les interpretacions tampoc sobresurten. Ni per bé, ni per mal. Ni una cosa, ni l'altra. Són simplement solvents (cosa que, dit sigui de pas, no és poc).
En definitiva, tot plegat, ni una cosa, ni l'altra. I tot i que continuo creient que a Woody Allen se li pot exigir més, també és cert que, de tant en tant, hem de donar una treva i saber valorar en la justa mesura a un director que en els seus 45 anys al darrera de la càmera ens ha regalat films com "Manhattan", "Annie Hall", "La rosa porpra del Caire", "Misteriós assassinat a Manhattan", "Bales sobre Broadway", "Match Point" o la poc valorada "Cassandra's dream".
Nota de "You will meet a tal dark stranger": aprovat alt.
6 comentaris:
Roger, no creus que en català no dona la sensació si no que fa la sensació. Potser estic equivocat però em sona molt malament, ja em comfirmaras els meus dubtes.
És possible que tinguis raó. Investigarem.
Per a mi el mateix, ni una cosa ni l'altra .. però no deixa de ser un Allen , i és molt millor que molts dels productes que ara hi ha en cartellera
petonet
Doncs sí, faig meva també l'etiqueta "ni una cosa ni l'altra". Per descomptat que hi ha un mínim de qualitat assegurada en gairebé totes les obres de l'Allen (i que molts voldrien per alguna de les seves) però aquí no sobresurt res.
Aprofito per aclarir si em permets que en català les perífrasis verbals se solen construir amb el verb fer i no donar (fer un petó, fer por..) Es veu que seguint el tòpic català d'escanyapobres i treballadors incansables el tema de "donar" no el portem massa bé i en canvi sí el de "fer" :)
Petons! (fets i no donats...) ;)
Coincideixo foça amb el que dius. D'entrada si no fos Woody Allen molta gent la consideraria una bona pel·lícula. A mi em va semblar distreta i interessant, i pels temps que corren ja és molt.
Couldnt agree more with that, very attractive article
Publica un comentari a l'entrada