dissabte 16 d’octubre de 2010

3 anys de Llanterna Màgica



Sí, sí. Ahir va fer tres anys que vaig obrir aquesta Llanterna Màgica. La vaig obrir amb cert pudor, amb certa vergonya, però amb ganes d'anar deixant per escrit el que aprenia a classes de cinema, el que anava sentint veient pel·lícules, llegint coses diverses sobre el setè art.

Durant aquests tres anys he anat canviant. I ara, llegint algunes coses de les que vaig escriure al principi, no puc evitar posar-me una mica vermell. Però vaja, suposo que és normal. Cada moment vital és diferent i, per tant, les reflexions, les visions, els sentiments, varien inevitablement.

La Llanterna Màgica és per a mi un espai molt personal. Me la prenc com una cosa que, tot i ser pública i ser oberta a tothom, forma part del meu bagatge personal. Per això de vegades surten posts de caràcter molt intern, gairebé íntim. És el cas del post "Estimat Charlie Chaplin", un post que sé que va emocionar a més d'una persona. No era la meva intenció, però em va sortir així.

Però també vull que sigui, i a cops ho és, un espai col·lectiu on tothom que vulgui hi pugui dir la seva sense complexes. Per això em va fer molta il·lusió l'èxit que va tenir la inciativa de preguntar-vos quines eren les pel·lícules de la vostra vida. Per cert, el podi de les pel·lícules de la nostra vida el van formar "El Padrino", "Blade Runner" i "Amélie".

Aquests tres anys també han servit per veure com ens van deixant, poc a poc, grans estrelles del cinema: Paul Newman, Fernando Fernán Gómez, Claude Chabrol, Dennis Hopper, Tony Curtis... i altres que em deixo.

I quines han estat les millors pel·lícules d'aquests tres anys? Doncs si faig cas a la puntuació que poso a les pel·lícules que veig (exercici de vegades complicat) m'adono que els millors (per a mi, és clar) films d'aquests tres anys han estat "Gran Torino" de Clint Eastwood, "Inglourious basterds" de Quentin Tarantino, "Los condenados" d'Isaki Lacuesta, "La cinta blanca" de Michael Haneke i "The girlfriend experience" de Steven Soderbergh. Qüestió de gustos.

En fi, que han estat tres anys de cinema i d'aprenentatge. I espero que en siguin més, molts més.

12 comentarios:

Dona invisible ha dit...

Enhorabona per aquests tres anys de Llanterna màgica! No tothom pot dir que ha mantingut tres anys el bloc. Jo m'enorgulleixo d'haver-te seguit (amb diversos pseudònims, però tu ja saps qui sóc :-P) i d'haver après moltíssim amb tu.
Endavant!

La Llanterna Màgica ha dit...

Saps qui va ser la primera persona en deixar un comentari en aquest bloc no?

Dona invisible ha dit...

hehehe, tot un honor ostentar aquest títol! :-P

kweilan ha dit...

Enhorabona! tres anys són molts en aquest món.

Bargalloneta ha dit...

Ja saps que per a mi el teu blog és especial i que segueixo amb molta regularitat !!!és per això que ja saps que et dic de tot cor:PER MOLTS ANYS! !! PETONETS

Crowley ha dit...

Enhorabona y moltes felicitats. A per tres anys mes.

Helena Solà ha dit...

Felicitats! Encara tenim pendent una peli!
Sense crispetes, oi?

Imma ha dit...

Enhorabona i endavant!! Ja saps que jo també soc addicta a la llanterna.. :)

Un petonàs ben gran!

La Llanterna Màgica ha dit...

Gràcies per les felicitacions. I a continuar veient pelis, que és del que es tracta!

Pirata ha dit...

Moltes felicitats, Roger!!
La veritat és que cada dia m'agrada més...ànim!!

unatrobadora ha dit...

Enhorabona i per molts anys! Jo no fa gaire et vaig descobrir però n'estic encantada. Per cert, si se'm permet una proposta, "Exit through de gift shop", el documental dirigit per l'artista britànic Banksy, va superar les meves expectatives d'una manera ben agradable!

La Llanterna Màgica ha dit...

Gràcies Pirata i Trobadora... Intentaré mantenir el nivell i l'interès ;)