Sí. Cert. Amb 36 anys i mig de vida, amb uns quants centenars de pel·lícules vistes, amb quatre anys que fa que em dedico amb més intensitat al cinema, amb gairebé tres anys de Llanterna Màgica, amb tot això, encara no havia vist "Blade Runner".
Fins ahir a la nit. Ara sí. Ja puc dir que sóc un bon cinèfil.
I què dir de "Blade Runner" que no s'hagi dit ja?
D'entrada dir que m'ha semblat una molt bona pel·lícula, però vull tornar-la a veure amb calma (feia temps que no veia una pel·lícula en directe per la tele sense possibilitat de parar el dvd, tirar enrere, tornar a mirar escenes...).
Com a cosa positiva crec que és un film amb una excel·lent ambientació. Música emotiva, fotografia extremadament expressiva a través d'una permanent obscuritat, pluja incessant, eficaç caracterització física dels personatges a través del maquillatge (m'encanta la imatge de Daryl Hannah), vestuari, etc. Tot això forma un molt bon conjunt.
Potser el que li he trobat a faltar és un major desenvolupament de l'interior dels personatges. Crec que els quatre personatges principals de la pel·lícula són personatges amb molta més volada i que podien haver donat molt més de si. No m'hagués sobrat mitja hora més de film si hagués servit per a desenvolupar més els personatges.
D'altra banda, no he tingut la sensació d'estar davant d'un film de ciencia ficció. Més aviat m'ha semblat una barreja del cinema negre clàssic dels any 40 i del cinema catastrofista dels anys 70 i 80.
Per últim, és evident que "Blade Runner" ha estat una pel·lícula absolutament influent en el cinema posterior. Sense anar més lluny, crec que pel·lícules com "El caballero oscuro" i moltes d'altres posteriors a "Blade Runner" serien diferents si no hagués existit aquest film de Ridley Scott.
12 comentaris:
M'agrada la teva crítica, cinèfil!!! A mi em quedarien tantes pel·lícules per ser una bona cinèfila, que no sóc ni una aficionada encara. Però, bé, tot sigui aprendre.
Blade Runner és una peli que ha estat valorada amb el temps i que en el seu dia no va tenir la importància que té ara. Sobre el que dius dels personatges, a mi m'agrada que quedin així, que sigui més el joc de silencis i el que intuïm d'ells el que els caracteritza. No oblidem que bona part dels protagonistes són replicants i aquí hi ha el significat (per a mi) de la peli: ells són més humans que els propis humans.
Cinema non-stop!
És una de les meves pel·lícules de referència. I, com diu la Dona Invisible, sempre hi ha títols pendents. És lògic, no es pot veure tot. Una abraçada.
A mi em va agradar, però no tant com esperava. Suposo que sol passar quan es parla tant i tan bé d'una peli. Salutacions!
Sempre que l'he vista m'ha agradat molt.
L'estètica apocalíptica, la Joanna Cassidy embolcallada en plàstic i una Sean Young que no sé que ha passat amb ella.
Per tant ... sóc un (en el meu cas ho deixarem en) CINE. El FIL ja me'l posaré si faig els molts deures pendents.
I a mi que em queden tantes bones pel.lícules per a ser una bona cinèfila!!!
però aquesta ja l'havia vist i la recordo força bé sobre tot la música i l'ambient futurista e la ciutat!
és una gran pel.lícula
És cert que no desenvolupa massa els personatges ara que hi penso...però amb les frases colpidores que usen és que com si els arribessis a l'ànima, no creus?
A mi també em queden moltes i moltes pel·lícules per ser una cinèfila!
Salutacions!
Gràcies pels comentaris que aneu deixant. Estic d'acord amb el que heu dit.
I això de cinèfil ho dic perquè m'he hagut de sentir més d'un i de dos cops la frase "com pots ser cinèfil i no haver vist Blade Runner?". Doncs ja està, ja l'he vist. I m'ha agradat!
Hi ha un element imprescindible en el visionat de les pel.licules que és poder fer-ho en el mateix moment de la proposta.Vull dir que és impossible que aquest film produeixi el mateix impacte ara que fa 30 o els que siguin d'anys des que es va estrenar. Això s'ha de tenir molt en compte. La vostra generació no podrà gaudir amb la mateixa intensitat algunes pel.licules mítiques com la nostra no gaudirà d'algunes que seran mítiques per a vosaltres o els vostres fills.
Per mi també és una gran obra i, per descomptat, un referent per pel·lícules posteriors del gènere, la seva estètica marca un abans i un després. Quan la tornis a veure fixa't en els diàlegs potser et donaran la pista per veure els personatges més desenvolupats. Crec que els diàlegs, que potser poden ser sintètics, deixen anar informació molt valuosa i profunda.
Una abraçada!
Quina versió has vist? Hi ha una amb la veu en off d'ell que li dóna més profunditat, encara que li treu ambiguitat. El final tambe canvia, si la vols tornar a veure pots provar amb l'altra versió, és un bon exercici.
Lluís, és cert que s'han de valorar les pelis en funció de l'època que estan fetes. I hi ha un altre element. Aquesta peli estava pensada per veure's en pantalla gran i ara, en canvi, la veiem a la TV o a l'ordinador i, per tant, perd molt. A mi m'encantaria, per exemple, poder haver vist pel·lícules com La Diligencia en pantalla gegant. Seria l'hòstia, segur.
Imma, tens raó amb el tema diàlegs. De totes maneres la tornaré a veure.
Amador, crec que he vist la versió llarga. Com a mínim així ho anunciaven a la tele. Ja intentaré fer l'exercici comparatiu.
По больше таких надо! сайт супер.
Publica un comentari a l'entrada