diumenge 3 d’octubre de 2010

S'apaga l'estrella de Tony Curtis. Visca el cinema!

El cinema és art, és entreteniment, és mitologia, és emoció, són imatges, són sentiments, és història. El cinema és gran, molt gran.

I què és el que el fa gran? Doncs no ho sé, no crec que es pugui definir. Però hi tenen una gran importància els símbols, els mites. Aquelles imatges que perduren en el temps, passi el que passi. Aquelles imatges que queden en la memòria col·lectiva, i que quan les recuperes, recuperes un somriure, recuperes una emoció, un record, fins i tot una pell de gallina. Quantes emocions recupera una imatge amb Marilyn Monroe i Tony Curtis a la gran "Some like it hot"!


L'estrella de Tony Curtis ha deixat de brillar aquesta setmana. I un comença a estar cansat que se'n vagin els més grans. Però la gran màgia del cinema és que és capaç de vèncer a la llei de la vida (i la mort), perquè ens permet veure les estrelles fins i tot quan s'han apagat.

Així que, espero que el gran Curtis es trobi, allà on sigui, amb els seus companys de viatge. Amb Marilyn, amb Billy Wilder, amb Jack Lemmon, amb Walter Matthau i amb tants d'altres. Mentrestant, aquí, continuarem gaudint de la seva estrella.

2 comentarios:

Bargalloneta ha dit...

i amb Natalie Wood, Sir Lawrence Olivier, la gran Thelma Ritter,amb la seva dona Janet Leigh,amb Burt Lancaster,amb el seu admirat Cary GRant, Yul Brynner, James Stewart...mare meve!!!!!!!!!!!! ja no en queden!!!!!!!!!!!!!!!!

La Llanterna Màgica ha dit...

Avui deien a la ràdio que d'aquella època segurament només queda Kirk Douglas. Llei de vida!