"The social Network" serà, segurament, un dels fenòmens cinematogràfics de la temporada. Un film que, aparentment, tracta sobre una xarxa social com Facebook que té enganxats a 500 milions de persones és garantia d'èxit. Però, paradoxalment, el darrer film de David Fincher no és una pel·lícula sobre Facebook. Diria que ni tansols és un film sobre les xarxes socials. Personalment crec que és una pel·lícula destinada a fer pensar en una determinada cultura de la competititvitat i de l'acceleració (i veureu que em faré pesat amb aquest terme) a la qual segurament la societat actual ens està duent. Afortunadament, però, Fincher ens exposa aquestes qüestions sense fer-ho de manera alliçonadora i paternalista.
Des del punt de vista formal és una pel·lícula accelerada des de la primera escena (escena que, per cert, si veus la pel·lícula en versió original, t'agafa a contrapeu per la velocitat dels diàlegs i t'obliga a posar tots els sentits en la pantalla, sobretot si no domines del tot l'anglès). I és que, com dic, els diàlegs són accelerats, com ho és el muntatge (fins i tot hi ha alguna elipsi temporal que per l'acceleració no acaba de quedar clara) o la música, que també fa provocar la sensació que la pel·lícula va a un ritme molt picat.
Però, malgrat que aquesta acceleració en alguns moments pugui provocar fins i tot certa incomoditat a l'espectador, el cert és que l'acceleració quadra molt amb l'acceleració i el creixement exponencial, brutal, del fenomen protagonista de la pel·lícual i del tipus de "cultura" que aquesta ens vol retratar.
La sensació és que, si bé no es tracta d'una pel·lícula rodona del tot, sí que estem davant d'un film pensat de forma detallada. Dues escenes exemple del que vull dir: una escena d'una competició de rem entre universitats en la qual la música d'Edward Grieg (passada per la necessària transformació electrònica) n'és la protagonista. Es tracta d'una música que comença a un ritme i volum sostingut i que acaba amb ritme accelerat i amb una explosió sonora final que bé podria ser un mirall del que exposa el film.
I una altra escena, que en realitat en són dues: la primera escena caracteritzada per un diàleg de ritme vertiginós, marejant, entre Mark Zuckerberg (el creador de Facebook) i la seva nòvia, acaba amb una frase d'aquesta darrera dirigida a Zuckerberg, que és més o menys aquesta: "Et penses que no agrades a les noies perquè ets un freaky, però no és cert. No els agrades perquè ets un gilipolles". I, en la darrera escena de la pel·lícula, una altra noia li diu alguna cosa com: "Mark, no ets gilipolles. Simplement t'esforces molt en aconseguir ser-ho". És a dir que Fincher fa un intent de tancar el cercle de la pel·lícula unint la primera amb la darrera escena. Per cert, si comparem el ritme i la velocitat dels diàlegs d'aquestes dues escenes (acceleradíssims en la primera escena i pausats en la darrera), i si comparem els espais on es duen a terme aquestes escenes (una en un bar ple de gent jove i ple de soroll, i l'altra en un despatx diàfan, silenciós i amb només dues persones), ens adonarem que Fincher fa un retrat brillant de l'evolució del personatge principal de la pel·lícula.
"The social network" és una pel·lícula que agradarà o no, però que, certament, té un interès evident. Per tant, és recomanable anar a veure-la.
Nota de "The social Network": notable baix.
8 comentaris:
D'acord, missatge rebut: la poso en cartera. Per cert, has vist Elisa K? L'he vista i m'agradaria saber-ne la teva opinió. Jo no dic res per no crear prejudicis (ni positius ni negatius) :D
Abraçades!
Estic d'acord, però per a mi ni és la peli de l'any ni una obra mestre. És una bona pel·lícula, amb un guió impressionant, però l'oblidaré aviat. És veritat que parla de l'esperit de superació, del poder dels joves, de la competitivitat... però amb Facebook com a únic objectiu. Si no tractés aquest fenòmen social, passaria sense pena ni glòria per la majoria. Una abraçada.
D'acord amb les teves observacions. Jo sí penso que és una pel·lícula excel·lent; és brillant, precisa, ben escrita, ben interpretada, i la trama va molt més enllà de la creació de Facebook: parla del classisme, de les relacions de poder i de la solitud dels poderosos (que és tema central de moltes obres mestres).
Hey, I can't view your site properly within Opera, I actually hope you look into fixing this.
Gran ressenya diferent a tot allò que m'havien explicat de la pel·lícula fins ara...em tocarà anar-la a veure ja ;)!
Si és com dius llavors ho trobo un gran encert. Veure qui hi ha darrera de les xarxes socials ha d'esdevenir necessàriament una reflexió sobre la cultura perquè són aquests joves accelerats, com molt bé dius, que s'alcen com els seus protagonistes-
Imma, no he vist Elisa K però la tinc a la llista. Quan la vegi la comentem.
Jordi, jo també crec que no és una obra mestra, ni la peli de l'any. Però té coses tècnicament interessants i té l'interès de tractar d'un tema que està en boca de tothom.
Ricard, estem d'acord en algunes coses, però no crec que sigui una pel·lícula excel·lent. De fet, crec que de pel·lícules excel·lents no n'hi ha tantes en la història del cinema... Però és qüestió de gustos, clar.
Trobadora, gràcies pel piropo a la meva ressenya. Quan la vegis la comentem, tot i que ara temo haver creat massa espectatives...
Gràcies a tothom per expressar les vostres opinions!
Ja l'he vista la pel·lícual i he de dir que coincideixo amb tu i m'ha agradat. El ritme és frenètic i la caracterització del personatge genial. Estrany al món real, geni de la xarxa social a internet. El guió també m'ha agradat molt, els diàlegs realment il·lustren sense excessos el missatge que s'hi vol donar.
Salutacions ;) !
Jo també he vist la pel·lícula i coincideixo de ple amb tu. És un bon retrat dels grup social que descriu i transcendeix totalment del tema de les xarxes socials. M'ha agradat!
Publica un comentari a l'entrada