Una (pesada) mudança està aturant el ritme de La Llanterna Màgica. Tranquil·litat. Tornaré.
Però mentre no torno, us deixo aquí unes inquietants escenes de "The leopard man", de Jacques Tourneur. A gaudir-les!
dilluns 29 de març de 2010
Que la mudança no aturi el cinema
Una (pesada) mudança està aturant el ritme de La Llanterna Màgica. Tranquil·litat. Tornaré.
dimarts 23 de març de 2010
100 anys de Kurosawa
De no ser per les normes de la biologia, avui Akira Kurosawa hagués complert 100 anys. I és que un dels mestres del cinema japonès va néixer el 23 de març de 1910.
Kurosawa ha estat considerat un dels més grans directors del cinema nipó, segurament darrera d'altres mestres com Yasujiro Ozu, Kenji Mizoguchi i Mikio Naruse, malgrat que a Occident segurament ha estat el més famós i reconegut de tots ells.
Mentiria si digués que sóc un gran coneixedor de la seva extensa obra. Però sí que és cert que recordo dues pel·lícules seves que, tot i no ser de les millors, en el seu moment em van deixar marcat: Dersu Uzala i Ran. Dues pel·lícules ben diferents, però que són de les que recordo de la meva infantesa.
Anys després, i amb més coneixements cinematogràfics, he pogut gaudir de grans obres mestres com Els set samurais o Rashomon.
Aprofitant aquest centenari, us recomano que aquesta Setmana Santa intenteu recuperar algunes pel·lícules del gran Kurosawa. Jo ho faré. Valdrà la pena.
Tràiler de Rashomon
diumenge 21 de març de 2010
"Una història de violència" de David Cronenberg
Pel·lícules com "Una història de violència", que no havia vist en el seu dia, i que aquest cap de setmana he recuperat, semblen demostrar que als Estats Units hi ha hagut un tipus de cinema especial després de l'11-S de l'any 2001.
Films com "Mystic River", "L'assassinat de Richard Nixon", "Crash" o la citada "Una història de violència", tenen com a nexe comú la reflexió sobre la violència i sobre la buidor de valors i una espècie d'estat de depressió de la societat nord-americana.
I aquesta reflexió no es fa només a través del fons de la història, sinó que tenen altres similituds en la forma de rodar-se: una llum determinada, uns personatges similars, un ús subtil i expressiu de la música, etc.
A "Una història de violència" David Cronenberg et situa ràpidament en aquest estat depressiu que mencionava. L'ús d'una llum molt dura des del principi, amb el domini de les ombres sobre els clars; una música extradiegètica angoixant; dues o tres escenes amb molta potència visual, però també amb una forma de rodar molt encertada; i unes interpretacions solvents, ajuden a construir un bon film.
L'únic però que li trobo és un final que trenca amb el to de tot el film i que, en la meva opinió, fa que el film al final perdi qualitat.
Nota de "Una història de violència": notable baix.
diumenge 14 de març de 2010
"Shutter Island" de Martin Scorsese
"Shutter Island" és d'aquelles pel·lícules que, segurament, cal veure més d'un cop per a poder valorar-la bé. L'he vist aquest matí i he sortit del cinema no gaire convençut, però a mesura que hi vaig pensant, em va agradant més.
De totes maneres crec que hi ha alguna cosa que li falla, perquè comença prometent molt i s'acaba perdent massa en els carrerons estrets i sinuosos de la història que se'ns explica.
M'agrada un inici que m'ha transportat a les pel·lícules hitchcockianes dels anys 50, o a pel·lícules clàssiques del cinema negre.
M'agraden també les clares referències a les pel·lícules nord-americanes que als anys 50 i 60 van centrar-se en qüestionar els mètodes psiquiàtrics que se seguien en diversos centres sanitaris, i que incloïen tècniques com la lobotomia. "Shock corridor" de Samuel Fuller, m'ha vingut sovint al cap.
M'ha agradat també l'ús subtil de determinats elements que donen molt joc a la història. En aquest sentit la barreja d'aigua i foc, dos elements simbòlics oposats, és una tònica constant en la pel·lícula. I precisament aquesta oposició de contraris és una de les essències del film: dobles personalitats; veritats i mentides; soldats americans que alhora que alliberen un camp de concentració nazi, seguidament cometen crims de guerra, etc.
També són bones, en genral, les interpretacions. I, concretament, la d'un Leonardo di Caprio que, sembla, que ha perdut aquella expressió d'etern adolescent.
És, en definitiva, una pel·lícula interessant, però que m'ha deixat la sensació que té alguna cosa, segurament de guió, que no acaba de funcionar i que li impedeix que es converteixi en un gran film.
Nota de "Shutter Island": notable baix.
dilluns 8 de març de 2010
Óscars 2010: barreja de sorpresa i previsibilitat
Que els Òscar són una cerimònia que cada cop té menys a veure amb la qualitat cinematogràfica, i més a veure amb (l'enorme) negoci que envolta tot el món de la indústria de Hollywood, ningú ho posa en dubte.
Només cal veure campanyes com les que aquest any han dut a terme els responsables de vendre com a guanyadora segura "Avatar". Pel·lícula que, per cert, encara no he vist. El fet que als nominats els facin anar a Los Ángeles un mes abans de la cerimònia per tal de poder promocionar-se, també és una mostra d'aquest caràcter gairebé exclusivament econòmic i comercial de l'esdeveniment.
Però també és cert que, d'alguna manera, és una data en la qual gran part del món té la seva atenció centrada en el cinema. I això també té efectes positius. Encara que, com vaig dir fa molt de temps en un altre post, penso que és dubtós el sentit que tenen aquest tipus de premis.
Enguany, però, el lliurament dels Òscar ha tingut un cert grau de sorpresa i això, com a mínim, és d'agraïr. Tothom sabia que el quartet d'intèrprets format per Sandra Bullock (amb permís de Meryl Streep), Jeff Bridges (amb permís de Morgan Freeman), Christopher Waltz i Mo'nique, s'endurien les estatuetes. Aquí no hi ha hagut sorpresa.
Però sí que ha estat sorprenent que "Avatar" i James Cameron s'hagin quedat amb les ganes, i hagi estat la perderdora en el seu duel amb "The hurt locker" i Kathryn Bigelow. D'altra banda, no està malament que, vuit dècades després, una dona s'emporti, per primer cop, el guardó a la millor direcció. Coses del 8 de març?
També ha estat sorprenent que "La cinta blanca" de Michael Haneke no s'endugués el premi a la millor pel·lícula de parla no anglesa. Aquí s'ha endut el gat a l'aigua "El secreto de sus ojos", film que tampoc he vist. I l'hauré de veure perquè si s'ha imposat a "La cinta blanca", ha de ser realment bona. Un incís: em dóna la sensació que l'apartat de pel·lícules de parla no anglesa és un dels apartats on sí que es valora més la qualitat cinematogràfica. Però bé, és només una sensació.
Per relativitzar una mica l'abast dels Óscar, sabieu que mestres i estrelles com Alfred Hitchcock, Charles Chaplin, Fritz Lang, o Otto Preminger no van rebre mai cap Òscar? Per no parlar d'un altre tipus de directors com Jean-Luc Godard o François Truffaut, òbviament. Sabieu que algú com Tom Hanks té dos Óscar i Cary Grant no en té cap? O que mentre Sandra Bullock o Kate Winslet ja tenen una estatueta, Rita Haywoorth o Greta Garbo no en tindran mai cap? Coses del negoci.
diumenge 7 de març de 2010
25 anys de Goonies
L'any 1985, ara fa 25 anys, s'estrenava una pel·lícula que ha marcat bona part de les generacions que vam néixer durant la dècada dels 70: The Goonies.
Què bé ens ho vam passar amb personatges com Sloth, els germans Fratelli, i els propis Goonies buscant el tresor que ajudarà a impedir que es construeixi un camp de golf al barri on viuen.
25 anys de Goonies, i qui no la recorda de tant en tant?
"Up in the air" de Jason Reitman
"Up in the air" és una pel·lícula que va de més a menys. El tema plantejat és, certament, interessant. La presentació tant de la pel·lícula com del personatge principal és, a més, atractiva. Les primeres escenes tenen una ritme molt alt i eficaç a partir d'una bona combinació de muntatge i música. Però al final la pel·lícula caba perdent d'alguna manera el ganxo que sí té al principi.
Els tres personatges a l'entorn dels quals gira la història estan molt ben construits. L'espectador de seguida entra en el món d'aquests protagonistes, i de seguida es comprenen els codis interns del submón desconegut en el qual es mouen. De totes maneres, aquesta composició de personatges quasi-perfecta, de vegades fa que corrin el risc de caure en la previsibilitat. I, de fet, algunes vegades hi cauen. És segurament un dels dèficits del guió d'aquesta pel·lícula.
Com també ho és el fet que en alguna ocasió del film, el tema principal plantejat (la vida d'aeroport a aeroport de personatges sense escrúpols que es dediquen a acomiadar a gent dels seus llocs de treball) es perd, per recuperar-se només en la part final del film i, a més, fer-ho d'una forma ambigua, o no del tot resolta.
Les interpretacions són molt convincents. El paper que interpreta George Clooney sembla que sigui pensat expressament per a ell, i la semi-desconeguda Anna Kendrick també ratlla a un nivell molt alt.
Malgrat aquestes crítiques, em sembla que "Up in the air" és una pel·lícula interessant i que, si es pot, s'ha de veure.
Nota de "Up in the air": aprovat alt.
divendres 5 de març de 2010
Aquest diumenge toca Òscar
Arriba una de les dates dels amants del cinema espectacle o del cinema negoci que, òbviament, no té per què anar lligat al cinema qualitat. Però què hi farem, és el que hi ha, els Òscar manen. Aquí us ofereixo la llista de nominacions per si voleu fer alguna aposta.
Tràiler de "The blind side"
Millor pel·lícula
Millor director
Kathryn Bigelow “The hurt locker”
James Cameron “Avatar”
Lee Daniels “Precious”
Jason Reitman “Up in the air”
Quentin Tarantino “Inglourious basterds”
Millor actor protagonista
Jeff Bridges “Crazy heart”
George Clooney “Up in the air”
Colin Firth “A single man”
Morgan Freeman “Invictus”
Jeremy Renner “The hurt locker”
Millor actriu protagonista
Sandra Bullock “The blind side”
Helen Mirren “The last station”
Carey Mulligan “An education”
Gabourey Sidibe “Precious”
Meryl Streep “Julie & Julia”
Millor actor secundari
Matt Damon “Invictus”
Woody Harrelson “The messenger”
Christopher Plummer “The last station”
Stanley Tucci “The lovely bones”
Christopher Waltz “Inglourious basterds”
Millor actriu secundària
Penélope Cruz “Nine”
Vera Farmiga “Up in the air”
Maggie Gyllenhaal “Crazy heart”
Anna Kendrick “Up in the air”
Mo´nique “Precious”
Millor guió original
“The hurt locker”
“Inglourious basterds”
“The messenger”
“A serious man”
“Up”
Millor guió adaptat
“Up in the air”
“Precious”
“An education”
“In the loop”
“District 9″
Millor pel·lícula d'animació
“The secret of kells”
“Coraline”
“Fantastic Mr. Fox”
“The princess and the frog”
“Up”
Millor pel·lícula de parla no anglesa
“El secreto de sus ojos” (Argentina)
“A prophet” (França)
“The white ribbon” (Alemanya)
“Ajami” (Israel)
“La teta asustada” (Perú)
Millor fotografia
“Avatar”
“Harry Potter and the Half-Blood Price”
“The white ribbon”
“The hurt locker”
“Inglourious basterds”
Millor banda sonora
“Avatar”
“Fantastic Mr. Fox”
“The hurt locker”
“Sherlock Holmes”
“Up”
Millor cançó
“Almost there” THE PRINCESS AND THE FROG
“Down in New Orleans” THE PRINCESS AND THE FROG
“Take it all” NINE
“The weary kind” A CRAZY HEART
“París 36″ LOIN DE PANAME
Millor muntatge
“Avatar”
“District 9″
“The hurt locker”
“Inglourious basterds”
“Precious”
Millor direcció artística
“Avatar”
“The imaginarium of Doctor Parnassus”
“Nine”
“Sherlock Holmes”
“The young victoria”
Millor vestuari
“Bright star”
“Coco Before Chanel”
“The imaginarium of Doctor Parnassus”
“Nine”
“The young victoria”
Millor maquillatge
“Il divo”
“Star Trek”
“The young victoria”
Millors efectes visuals
“Avatar”
“Star Trek”
“District 9″
Millor so
“Avatar”
“Star Trek”
“The hurt locker”
“Inglourious Basterds”
“Transformers 2: Revenge of the fallen”
Millor muntatge de so
“Avatar”
“The hurt locker”
“Inglourious basterds”
“Star Trek”
“Up”
Millor pel·lícula documental
“The Cove”
“Burma VJ”
“Food Inc.”
“The most dangerous man in America: Daniels Elsberg and the Pentagon Papers”
“Which way home”
Millor curtmetratge documental
“China´s unnatural disaster: The tears of Sichuan Province”
“The last campaign of governor Booth Gardner”
“The last truck: closing of a GM plant”
“Music by prudence”
“Rabbit á la Berlin”
Millor curtmetratge
“The door”
“Instead of Abracadabra”
“Kavi”
“Miracle fish”
“The new tenants”
Millor curt animat
“French roast”
“La dama y la muerte”
“Logorama”
“A matter of loaf and death”
“Granny O´Grimm´sleeping beauty”
Subscriure's a:
Missatges (Atom)