Sèries: Misfits

He necessitat només una setmana per a consumir, compulsivament, les dues primeres temporades de Misfits. Una mica de trampa hi ha, i és que aquesta sèrie britànica consta de només 6 i 7 capítols en les dues temporades, quan l'habitual és que cada temporada tingui 13 capítols.

Misfits és una sèrie del canal digital britànic E4, i que va començar a ser emesa a finals de l'any 2009. De moment s'han emès dues temporades. Ara estem a l'espera d'una tercera.

Tenia bones referències, i de gent de confiança, sobre la sèrie. Però, la veritat, és que ha superat les espectatives que me n'havia fet.

D'entrada és una sèrie difícil de situar en un gènere concret. Podríem parlar d'una sèrie dramàtica. Però també còmica. I, per què no?, de ciència ficció. Segurament acaba sent una barreja de tot això.

El que crec que la fa més interessant és el to britànic. No només marcat per la ironia present en tot moment, sinó per la construcció d'uns personatges que, de partir d'una sèrie nord-americana, serien, segurament, radicalment diferents. És difícil trobar super-herois més humans i amb situacions més dramàtiques i realistes. Un grup de cinc joves semi-delinqüents que viuen en suburbis britànics i que, de sobte, reben uns estranys poders sobrenaturals són garantia d'aventures sòrdides, en mans de guionistes anglesos.

Menció especial mereixen dos dels personatges. Als seguidors de Misfits no crec que els estranyi que em refereixi a Lauren Socha i a Robert Sheehan. Els personatges que interpreten (Kelly i Nathan) són tant diferents a la resta, que es converteixen sovint en els ganxos principals dels capítols. Tot i això, a mesura que avança la trama, el tímid Simon va agafant un protagonisme ascendent gràcies, entre d'altres coses, a una molt bona interpretació d'Iwan Rheon.



M'enduc la sensació que, en general, els guions dels capítols són força rodons tot i que, en alguna ocasió, les trames episòdiques coixeixen. Malgrat tot, en pocs moments he perdut l'interès de fixar-me en què estava passant a la pantalla.

I vull destacar dos números 4. Si el capítol 4 de la segona temporada és un molt bon capítol, crec que estic en condicions de dir que el quart episodi de la primera temporada és del millor que he vist en una sèrie de televisió. S'ha de veure. Això sí, també us confesso que els dos darrers capítols de la segona temporada m'han decebut un pèl. El llistó estava massa alt.

Ara, a esperar que comenci la tercera temporada.

Mentrestant, a gaudir d'altres sèries i, també, de la banda sonora de Misfits, que és un altre dels símbols d'identitat d'aquesta bona sèrie.