Unes breus línies per una raresa japonesa que va aterrar a Sitges diumenge passat.
Es tracta de "Milocrorze: a love story", un relat sui generis sobre l'amor, a través de tres històries deslligades completament entre si. L'amor, en tot cas, o el desamor és el fil conductor d'aquest irregular però entretingut film.
La hilaritat de l'humor japonès, diguem-ne que a l'estil "Humor amarillo" modernitzat, és la protagonista principal de la pel·lícula que, d'altra banda, esdevé estèticament molt atractiva i dinàmica.
Un excés de vulgaritat i de llargada en determinats moments són els evidents talons d'Aquil·les de la pel·lícula d'Ishibashi.
El millor, sens dubte, l'inici de la història amb una espècie de conte, mig realitat, mig animació, protagonitzat pel nen Ovreneli Vreneligare, un petit pèl-roig que fa les delícies de la sala. Brillant.
Nota de "Milocrorze: a love story": aprovat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada