Del sopar en van néixer alguns "posts ambulants", posts escrits a mà que començaven amb el fragment d'algun llibre, i continuaven amb les aportacions dels i les blocaires.
Aquí teniu un dels posts ambulants. El post ambulant C:
Després de quatre o cinc dies de cel núvol, d'aigua de pluja enduta pel vent i de començar a patir les urpes del fred, s'agraeix un matí així, tot ple de sol...
(fragment de "El vertigen del trapezista" de J.M. Tibau)
Clar que no podia sinó lluïr amb el que havia d'arribar. Abans de sortir de casa, no va poder evitar fer una ullada a l'actualització dels blocs, imaginant els ulls que hi trobaria al sopar del vespre.
Escrit per Fanal blau.
Venint cap al sopar anava mirant els altres passatgers. Endevinava unes mirades envejoses amb olors de romaní (ROMERO). Sentint-se vigilat va dissimular i no va baixar a Verdaguer. Restà dempeus davant la porta i imità un turista que volia retratar la Sagrada Família.
En sortir al carrer, un grup de japonesos, mapa a les mans, preguntaren on era el sopar blocaire...
Escrit per La Cerdanya des de Can Fanga.
No va costar gaire trobar el lloc. Una munió de gent a l'entrada del local s'abraçaven uns als altres. I a dins un aldarull feia pressentir una vetllada trepidant. Una enganxina blanca amb el nom dels blocs encastada al pit. Una taula on els organitzadors ja feien pagar un sopar que, de moment, no se sabia ben bé com seria. Ens van dir d'empeus i amb el plat a la mà per poder parlar els uns amb els altres. I ja cansada com estic, necessitaria que em servissin...
Escrit per Llum de dona.
00:57. Força gent ha marxat ja. Hi ha hagut croquetes, vi, formatge, fuet, risoteràpia, cinema, butifarra, cafè, fotografies, amb flash i sense flash, gent dreta, gent asseguda, alguna cervesa, cames cansades, riures i somriures, enganxines, cd, Barbara Streisand (!), i unes quantes coses més.
Un bon final (o un bon principi) per a un dia que començà amb sol brillant i que acaba en una fosca nit.
Escrit per La Llanterna Màgica.
