Aquí teniu la clàssica classificació de les que, en la meva opinió, han estat les 10 millors pel·lícules de l'any. Tingueu en compte que algunes se m'han escapat i no les he pogut veure encara (per exemple, "El árbol de la vida" o "El cisne negro").
Per fer-ho amb estil clàssic, començaré amb la desena i acabaré amb la que crec que ha estat la pel·lícula de l'any. Si cliqueu sobre el títol, podreu llegir la ressenya que en vaig fer en el seu dia. A vuer què us sembla.
10- "Another year". Una pel·lícula anglesa, sense pretensions, de relacions personals, de qualitat, amb bones interpretacions. Recomanable per veure amb calma, sense presses.
9- "Drive". Una raresa. Una pel·lícula d'acció, sense massa acció. Una pel·lícula tendra i violenta. Una pel·lícula dura i fosca. Estranya. I, per això mateix, valorable.
8- "Un método peligroso". Un film rodó. Potser massa i tot. Tema interessant, molt bones interpretacions. Un Cronenberg diferent. Més europeu que no pas nord-americà.
7- "Hereafter". Difícilment un film de Clint Eastwood no estarà entre els meus top 10. És un mestre fins i tot en les seves pel·lícules menys destacades. Aquesta, a més, és bona.
6- "La piel que habito". La meva reconciliació amb Almodóvar després del fiasco de "Los abrazos rotos". Melodrama de suspens, amb excessos típics d'Almodóvar. Molt fan de "Soy Vicente".
5- "Midnight in Paris". Woody Allen al meu entendre ratlla a un nivell notable amb aquest film. Segurament no és el seu film més ambiciós, però és una bona pel·lícula. Entretinguda i emotiva.
4- "Valor de ley". Una altra reconciliació. En aquest cas amb els germans Coen que tant m'havien decebut amb "Burn after reading" o amb "Un tipo serio". Gran western amb elements estètics gairebé fantàstics.
3- "El nen de la bicicleta". Cyril, l'adolescent de la samarreta vermella protagonista d'aquesta pel·lícula, és per a mi l'heroi del cinema de 2011. Cinema belga d'autor. Molt bona pel·lícula la dels germans Dardenne.
2- "The artist". Una joia. Una delícia. Un regal. No cal dir res més.
1- "Melancholia". Una lliçó de cinema del controvertit Lars von Trier. En aquesta ocasió s'allunya d'estridències, polèmiques i provocacions per fer una pel·lícula majúscula.

7 comentarios:
Ets un crack mestre. Quina vergonya haver-les vist totes excepte les 3 primeres! M'hi poso ja mateix! Bon any company
Això de crack... I "mestre"...
En fi, una llista més.
I ja em diràs què et semblen aquestes tres.
Si pots, ves a veure-les al cinema (El nen de la bicicleta crec que ja no la fan), perquè val la pena veure-les en pantalla gran.
Molt d'acord amb Melancholia, ja l'he vista tres cops, m'ha captivat com poques!
Marta
http://sessiodoble.wordpress.com/2011/11/14/melancholia-de-lars-von-trier/
Jo també l'he vist tres cops, ja... :)
Benvinguda a la Llanterna, Marta. Ja t'he inclòs a la meva llista de blocs.
Moltes gràcies! El teu bloc és molt interessant i molt complet,jo també l'afegeixo a la meva llista :-)
Doncs ja n'he vist 2 de les 3: the artist http://bit.ly/xGLq6I, i ara mateix El nen de la bicicleta, com el millor menjar japonés: exquisit cru i sense ornaments!
Molt bona aquesta llista, quina llàstima que la gent no valori com ha de ser "Melancholia" per les polèmiques del seu director, que sense cap mena de dubte com a cineasta es un geni
Publica un comentari