Poc a dir que no s'hagi dit ja d'aquest film de Farhadi que, aquesta nit, sembla que té força possibilitats d'endur-se l'Òscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. Si ho fa, serà, al meu entendre, merescudament.
És una bona pel·lícula. Des del punt de vista cinematogràfic, m'ha transportat força al cinema realista europeu. Al cinema nòrdic, per ser més exacte. No sé quines són les preferències i les influències cinematogràfiques del director iranià, però jo he tingut la sensació d'estar davant d'un film molt bergmanià. Precisament en el dia que ha mort Erland Josephson, he tingut la sensació, veient la primera escena de "Nader i Simin", d'estar veient una escena molt semblant als compassos inicials de "Escenes d'un matrimoni" d'Ingmar Bergman. I, tant el to, com el tema tractat, amb el canvi d'univers evident (passar de la Suècia dels anys 70, a l'Iran de l'actualitat), m'han semblat d'estils molt similars.
Interessant, d'altra banda, els temes tractats per Farhadi i que a l'Iran actual no deixen de ser de gran importància: el paper de la dona, el divorci, l'avortament, la justícia, etc. En definitiva, temes cabdals en un país que es mou, encara, en les incertes línies que separen la modernitat de la tradició.
Nota de "Nader i Simin": Notable.
0 comentarios:
Publica un comentari