"Incendis" és el més gran que he vist en teatre en molts anys. Segurament el més gran que he vist mai. Com a mínim la primera part. Em va semblar senzillament brutal.
Són 3,5 hores al Teatre Romea que es fan curtes. En cap moment vaig tenir la temptació de mirar el rellotge. En cap moment em vaig moure amb incomoditat al meu seient (per cert, seient situat al mateix escenari, cosa que ja, de per si, és prou atraient).
És, per il·luminació, per banda sonora, per atmosfera, per moviments, un espectacle teatral amb gran dosi de llenguatge audiovisual. El teatre que més s'assembla al cinema. I, tot i així, no perd la proximitat i intimitat que sempre dóna el teatre.
L'escenografia (hi ha recursos al darrera) és espectacular. Espectacular, però gens sobrera. És tant efectista com efectiva. Sumament atractiva.
La coreografia, mil·limetradament impecable. Tota l'obra en si, pels canvis temporals, per la interpretació de diferents personatges per part dels mateixos actors i actrius és de molt difícil execució. En canvi, funciona a la perfecció. Els canvis temporals en una mateixa escena passen suaument davant de la mirada de l'espectador. I funcionen. Molt.
Tot això, el fet que tot funcioni com un engranatge perfecte ha de tenir, per força, una bona mà al darrera. I aquesta és, sens dubte, la mà del director, de l'Oriol Broggi. Impecable.
Menció especial mereix, òbviament, el text, obra de Wajdi Mouawad. Un text d'enorme actualitat i d'un profund dramatisme que manté, gairebé des del principi, la tensió i l'emoció de l'espectador a flor de pell.
I, per últim, el repartiment. Grans tots. Julio Manrique, Xavier Boada, Màrcia Cisteró, Clàudia Font, Xavier Ricart i Xavier Ruan. Clara Segura, simplement estratosfèrica. Enorme. La primera escena del segon acte, un brutal tête à tête entre Segura i Cisteró, és impressionant. Ella sola val l'entrada del teatre.
En fi que, com podeu intuir, recomano, i molt, l'obra. No crec que us estranyi que ja tingui entrada per veure-la per segon cop. I espereu que no en caigui un tercer.
6 comentaris:
Crec que no puc afegir res més. Em va encantar la peli i dubtava que es podés traslladar amb èxit al teatre. Però vaja si ho han aconseguit. I de quina manera! Jo aquesta setmana també en parlo al blog. Hem fet contraprogramació. Salut!
Superba. Ja ho vaig "twittejar" i ho repeteixo arreu. Qui no la vegi es perdrà un abans i un després del TEATRE, en especial del teatre de proximitat, íntim, quasi minimalista i amb una escenografia sorprenentment senzilla però molt novedosa i molt meditada i aconseguida. En definitiva, i mai més ben dit, una autèntica OBRA D'ART.
Doncs prenc boníssima nota, però jo soc més de cine, i de fet vaig escampar tant com vaig poguer l'impacte que em va causar la pelicula, de 2010 (http://bit.ly/GWRR7Y). Te la recomano mestre. És un mèrit indiscutible del teatre que estingui tenint molt més ressò ara que quan estava en cinema.
Novament, completament d'acord. Et deixa fet pols i alhora fascinat.
No he vist la pel·lícula i vaig decidir no veure-la abans de veure l'obra al teatre. He necessitat unes setmanes per processar-la tota, aviam si aconsegueixo la pel·lícula.
INCENDIS es una obra impactante,ex-
traordinaria, puro teatro.Hace mu-
cho tiempo que no había visto una
pieza semejante.Ya había leído el texto tres veces y, en verdad,que-
dé impresionado.Tiene una calidad
literaria soberbia.
La puesta en escena,los cambios temporales, de lugar, la interpre-
tación, todo funciona de maravilla.
Gracias a todo el equipo por este regalo que nos habñéis dado a todos los amantes del teatro como yo.
Yo creo que INCENDIS se puede calificar como una obra impresio-
nante.Las tres horas largas se ha-
cen cortas.El texto es magnífico desde el punto de vista literario. La puesta en escena,la interpreta-
ción... ¡Qué maravilla! Gracias, Oriol;gracias ,Clara; gracias,Julio
GRACIAS A TODOS por habernos hecho
gozar de esta maravilla.
Publica un comentari a l'entrada