Vaga General

La Llanterna Màgica, demà dijous, farà Vaga General.

És una qüestió de dignitat.

"Incendis" al Teatre Romea

"Incendis" és el més gran que he vist en teatre en molts anys. Segurament el més gran que he vist mai. Com a mínim la primera part. Em va semblar senzillament brutal.

Són 3,5 hores al Teatre Romea que es fan curtes. En cap moment vaig tenir la temptació de mirar el rellotge. En cap moment em vaig moure amb incomoditat al meu seient (per cert, seient situat al mateix escenari, cosa que ja, de per si, és prou atraient).

És, per il·luminació, per banda sonora, per atmosfera, per moviments, un espectacle teatral amb gran dosi de llenguatge audiovisual. El teatre que més s'assembla al cinema. I, tot i així, no perd la proximitat i intimitat que sempre dóna el teatre.

L'escenografia (hi ha recursos al darrera) és espectacular. Espectacular, però gens sobrera. És tant efectista com efectiva. Sumament atractiva.

La coreografia, mil·limetradament impecable. Tota l'obra en si, pels canvis temporals, per la interpretació de diferents personatges per part dels mateixos actors i actrius és de molt difícil execució. En canvi, funciona a la perfecció. Els canvis temporals en una mateixa escena passen suaument davant de la mirada de l'espectador. I funcionen. Molt.

Tot això, el fet que tot funcioni com un engranatge perfecte ha de tenir, per força, una bona mà al darrera. I aquesta és, sens dubte, la mà del director, de l'Oriol Broggi. Impecable.

Menció especial mereix, òbviament, el text, obra de Wajdi Mouawad. Un text d'enorme actualitat i d'un profund dramatisme que manté, gairebé des del principi, la tensió i l'emoció de l'espectador a flor de pell.

I, per últim, el repartiment. Grans tots. Julio Manrique, Xavier Boada, Màrcia Cisteró, Clàudia Font, Xavier Ricart i Xavier Ruan. Clara Segura, simplement estratosfèrica. Enorme. La primera escena del segon acte, un brutal tête à tête entre Segura i Cisteró, és impressionant. Ella sola val l'entrada del teatre.

En fi que, com podeu intuir, recomano, i molt, l'obra. No crec que us estranyi que ja tingui entrada per veure-la per segon cop. I espereu que no en caigui un tercer.

Rodem!

Aquests dies hem començat una aventura: el rodatge d'un curt que vaig escriure ara fa tres anys. I ho estem fent, i m'agrada, col·lectivament, amb treball de grup, treball d'equip. D'aquesta manera les coses surten molt més bé, sens dubte.

El dirigirem entre tres persones: el Sergio Domínguez, l'Ester Villamor i jo mateix. La càmera la mouran el Javi Dotor i la Marta. L'escenografia i atrezzo van a càrrec de l'Irene Jiménez i el Mássimo Pernice. El so el captarà el Sergi Nogué. La música se la inventarà el Leandre Lopes. I les interpretacions amb les que us haureu de quedar seran les de la Georgina Asin i el Joan Serrats.

De moment hem fet un parell de dies d'assaig i ens en queden dos més. El dia 24, rodatge definitiu. A Can Mal, Molins de Rei.

Seguiré informant.

Marilyn Monroe vs Michelle Williams

"My week with Marilyn" de Simon Curtis

Nou exercici de nostàlgia cinematogràfica. Després que "The artist" o "La invenció d'Hugo" ens transportés a l'època del cinema mut, "My week with Marilyn" ens torna a l'època clàssica del cinema, a partir d'un particular retrat d'una de les seves màximes icones: Marilyn Monroe.

No es tracta d'una gran pel·lícula. Però sí que és un film interessant que es deixa veure i que, et fa venir ganes de repassar, un cop més, el particular cinema made in Hollywood dels anys 40 i 50. Cert és que l'acció no se centra en el Hollywood clàssic, sinó en les peripècies que van envoltar un rodatge de "El príncep i la corista", film anglès dirigit per Laurence Olivier i interpretat pel mateix Olivier i Marilyn Monroe. Però no hi ha cap dubte que la pròpia figura de Marilyn evoca directament a l'època daurada de Hollywood.

El guió és eficaç. L'acció, sense girs espectaculars, avança amb lleugeresa. Les peces, sense ser peces mestres, encaixen sense problemes gràcies a escenes que van associant-se unes amb altres (impossible dissociar, per exemple, l'escena inicial amb l'escena final), gràcies a una agraïda banda sonora i, també, gràcies a unes grans actuacions. Notable Kenneth Branagh posant-se en la pell de Laurence Olivier. Fora de sèrie Michelle Williams encarnant Marilyn.

Nota de "My week with Marilyn": aprovat alt.

Sèries: Black Mirror

Una altra excel·lent sèrie que ens arriba de la Gran Bretanya. Aquest cop es tracta d'una mini sèrie de tansols 3 capítols. Cadascun d'ells amb un to, entorn i protagonistes diferents, però amb una atmosfera de fons similar: el malestar contemporani, el futur incert i les paranoies que ens pot generar la societat 2.0.

És una sèrie futurista. Però no d'un futur llunyà, sinó d'un futur que potser està més a prop del que pensem. Una sèrie que planteja algunes de les contradiccions i alguns dels misteris de la societat hipercomunicada en la que vivim actualment: innovacions tecnològiques, soledat, individualisme, malestar. L'aparició d'un personatge que s'emmiralla en el fenomen Anonymous, la vida en format de vídeo-joc o una societat controlada estil Big Brother, són elements que lliguen perfectament la sèrie amb el que estem vivint en l'actualitat.

Molt recomanable.