tag:blogger.com,1999:blog-3813421935109927668.post7186446653728679911..comments2008-12-24T19:12:35.138+01:00La Llanterna Màgicahttp://www.blogger.com/profile/13684988440766496694noreply@blogger.comBlogger12125tag:blogger.com,1999:blog-3813421935109927668.post-58621378308988451072008-12-24T19:12:00.000+01:002008-12-24T19:12:00.000+01:00Jordi, el que jo crec és que les imatges a càmera lenta són "marca" de l'autor, una de les característiques del seu cinema. En la majoria, si no en totes, de les seves pel·lícules que he vist apareixen. L'objectiu en cada cas pot ser diferent.. des de subratllar o intensificar una escena fins a un simple cop d'estil.Immahttp://www.blogger.com/profile/12758079404378114878noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3813421935109927668.post-13298422540632218292008-12-23T10:10:00.000+01:002008-12-23T10:10:00.000+01:00A mi també em va agradar molt, tot i que coincideixo en algunes coses que comentes. A mi el cinema oriental m'ha agradat de sempre, però no qualsevol cosa; està clar. Per exemple mai he entrat a '2046' i em torna boig 'Deseando amar'.<BR/><BR/>Estic d'acord que els personatges principals són poc concrets, però els secundaris són brutals. La resta d'històries són encisadores. I manté l'essència dels silencis, de les mirades, dels colors vius i una música extraordinària.<BR/><BR/>Per a mi està molt per sobre de la majoria de les pelis que he vist darrerament. Per cert, tinc un dubte: perquè hi ha tantes imatges a càmara lenta sense ser necessàries?<BR/><BR/>Una abraçada i Bones Festes.jordicinehttp://www.blogger.com/profile/10665518546493429900noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3813421935109927668.post-76560221738500132922008-12-22T18:54:00.000+01:002008-12-22T18:54:00.000+01:00Ja l'he vista.. i m'ha agradat, i tant! No podia ser d'altra manera perquè continua essent el WKW de sempre. I això, clar, depèn de com es miri o es valori pot ser bo o dolent. Tu ho consideres negatiu (me'l suspens!) Cert que no és una pel·lícula revolucionària en la filmografia de l'autor, però no crec tampoc que sigui un pas enrere. Continua posant en joc molts dels seus trets recurrents: el tema de l'amor, la cadència tan especial de la seva càmera lenta, el seu cromatisme i la seva textura, la seva sensiblilitat.. fins i tot reapareixen elements tan concrets com ara el tema musical "Yumenji's theme" de la banda sonora de "In the mood for love" aquesta vegada, però, interpretat en harmònica. I si ens posem primmirats, el tren que passa de fons en algunes escenes a mi em recorda a un tren que apareix a "Fallen angels". La novetat que la pel·lícula estigui ambientada i tingui tots els personatges occidentals crec que tampoc no aporta un valor afegit, potser al contrari: l'exotisme del món asiàtic per a mi, i suposo que per altres occidentals, és un element molt atractiu en tant que llunyà i desconegut. Pel que fa als personatges en concret, no crec que siguin tan plans com tu dius.. en tot cas el personatge de la Norah Jones evoluciona en la pel·lícula: el seu viatge no només és geogràfic sinó interior per retornar a l'origen però ja amb la capacitat d'estimar per haver oblidat l'altre amor addictiu. I de personatges molt més plans sense dubte en podem trobar en altres pel·ícules de l'autor. De fet crec que molts d'ells tenen la característica bàsica de buscar en va la pròpia felicitat.. i d'aquí no els mous. D'altra banda, com deia abans, en no haver-hi la màgia de l'exotisme asiàtic crec que pot donar la impressió de personatges més buits. Per exemple, els personatges femenins de "Blueberry.." crec que estan molt ben resolts per les actrius, però clar no es poden comparar amb l'hipnotisme que poden exercir les sinuoses figures femenines de "In the mood..." o "2046" per posar les més destacades (però també crec calia que el director deixés de banda aquesta estètica, seria més contraproduent mantenir-la que la innovació que ha fet). La sensibilitat de WKW, però, es continua manifestant ja sigui en "versió" occidental o no com pot passar posem per cas amb l'Ang Lee (per mi hi ha tanta o més sensibilitat en "Brokeback Mountain" que en altres pel·lis seves d'entorn asiàtic).<BR/>Sigui com sigui, tot i que la cinta repeteixi molts elements intrínsecs de l'autor i que les "novetats" potser no milloren el producte per a mi és excel·lent cinema. Penso que no cal que una pel·lícula nova d'un cineasta hagi de ser sempre una pel·lícula innovadora del seu estil. No me'l pots suspendre per això al WKW... :-)<BR/><BR/>Una abraçada!Immahttp://www.blogger.com/profile/12758079404378114878noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3813421935109927668.post-64910941265794051532008-12-18T18:03:00.000+01:002008-12-18T18:03:00.000+01:00Doncs ahir la vaig anar a veure...<BR/>Certament, vaig sortir satisfet per una banda del cinema, la pel·lícula arriba a tenir moments molt bons, i estèticament és impecable, molt suggestiva i encisadora per la vista...<BR/>Ara bé, per altra banda, vaig sortir amb la sensació que dins la filmografia de WKW és un pas endarrera. Ho és, per què My Blueberry nights explica tot allò que Deseando amar, Happy Together i 2046 ja havien explicat arribant molt més a fons: La insatisfacció de les persones en el paper que els ha tocat viure, la búsqueda de l'amor impossible, la empatia dels personatges amb les ciutats o la seva absència, els personatges imperfectes i derrotats... Està clar que no arriba tant a fons com les seves predecessores.Els dijous noushttp://www.blogger.com/profile/09030642527180480839noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3813421935109927668.post-65227448694601552692008-12-18T00:42:00.000+01:002008-12-18T00:42:00.000+01:00Tot i que no em reconec mitòmana com la Bargalloneta, he de confessar que sóc "devota" seguidora del WKW. Tinc i he vist totes les seves pel·lícules: des dels seus films inicials de més acció fins les últimes "In the mood for love" i "2046" que va ser la primera que vaig gaudir d'ell i que em va impactar rotundament. Em moro de ganes de veure "My blueberry nights" però no he pogut.. i llegint el teu bloc amb tots els comentaris encara me'n vénen més de ganes, si és que és possible. Quin patir!!! :-) Aquest cap de setmana, si no hi ha res de nou, segur que la veig i ja et diré què en penso... <BR/><BR/>Petonàs!Immahttp://www.blogger.com/profile/12758079404378114878noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3813421935109927668.post-29084577209373804432008-12-18T00:13:00.000+01:002008-12-18T00:13:00.000+01:00Millor Marcel, si vas amb la meva mala crítica, la pel·lícula t'agradarà més...Llanterna Màgicahttp://www.blogger.com/profile/13684988440766496694noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3813421935109927668.post-9863835467812555592008-12-17T23:22:00.000+01:002008-12-17T23:22:00.000+01:00Ai ai quina por em fa la teva crítica Roger... jo tinc moltes ganes de veure-la, ja em passaré per aquí un altre cop quan ho hagi fet :)<BR/><BR/>ens llegim!Marchelohttp://www.blogger.com/profile/16275002775019678207noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3813421935109927668.post-7545968670133959842008-12-17T13:59:00.000+01:002008-12-17T13:59:00.000+01:00Hola!<BR/><BR/>Temia que novament em quedaria en minoria... :(<BR/><BR/>Però bé, és el que hi ha.<BR/><BR/>Dani, en el tema de la música, si vols que et digui la veritat, no m'hi vaig fixar. I em va saber greu perquè la majoria de gent amb qui vaig anar a veure la peli en parlaven malament. Però jo vaig ser incapaç de valorar-ho perquè no m'hi vaig fixar. Per tant suposo que a mi no em va semblar tant malament.<BR/><BR/>Jo crec, anant una mica al que dieu tots, que quan valorem pel·lícules de gent consagrada del cinema (com va passar quan vaig valorar la peli dels Coen) podem caure en dos errors que són antagònics però recorrents:<BR/><BR/>- Exigir que els directors de torn, en aquest cas WKW, facin sempre pelis bones i sempre millors que la darrera.<BR/><BR/>- Pensar que perquè una peli sigui feta per tal director és necessàriament bona i per sigui poc menys que un sacrilegi criticar-la.<BR/><BR/>Crec que hem d'evitar, tot i que de vegades és difícil, aquests dos errors.<BR/><BR/>Jo el que m'he trobat a l'hora de fer les puntuacions (i és una de les coses que em feien dubtar de si puntuar les pelis o no) és que he hagut de triar una fórmula que potser és injusta: valoro en funció de les espectatives. Què vol dir això? Doncs que si jo fos l'autor de "My blueberry nights" em posaria un excel·lent, però com que l'autor és WKW li poso un suspès...Llanterna Màgicahttp://www.blogger.com/profile/13684988440766496694noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3813421935109927668.post-59861698235446891252008-12-17T12:31:00.000+01:002008-12-17T12:31:00.000+01:00En tot cas suspendríem al Kar Wai i no a la pel·lícula? el que està clar es que arribats al límit de Deseando Amar i 2046, el paper de Wong Kar-Wai no era gens fàcil...Els dijous noushttp://www.blogger.com/profile/09030642527180480839noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3813421935109927668.post-44282999800748813812008-12-17T07:36:00.000+01:002008-12-17T07:36:00.000+01:00Roger,<BR/>em sap molt de greu per què jo sóc de la opinió del Dani. <BR/><BR/>A mi em va encantar!!<BR/><BR/>Jo sóc mitòmana i cinèfila de sentiment, vull dir que jo no hi entenc de cinema tècnic com tu i tot i que començo a fixar-me en altres coses a mi el que més m'interessa de la pel.lícula és que em digui quelcom més, que em remogui els meus sentiments, i WKW ho ha fet. És veritat que In the mood for love és infinitament millor (buff!! d'aquella si que vaig sortir tocadíssima del cinema!!!),My bluberry nights la trobo una pel.lícula més senzilla però amb uns personatges tendres i tristos on no saben que fer amb la seva vida i una Norah Jones que després d'un inici en que ella és la protagonista passa a un segon pla i passa a ser l'espectadora de les històries que van passant. Estic d'acord en que la història més culpidora és la de Weisz i Strathairn (l'entrada en escena de Weisz al bar és espectacular i tremenda!!!)però la de la Portman és la que més em va agradar més, potser perquè li tinc una certa debilitat però l'escena de quan li explica lo dels papers del cotxe em va semblar molt bonica.<BR/>No sé, aquests dies no tinc molt temps i estic retrassant el meu post però el tinc molt pendent i li vaig donant voltes al que posaré però és evident que jo si que l'aprovaré i amb nota alta!!<BR/>un petóBargallonetahttp://www.blogger.com/profile/15314711098005765273noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3813421935109927668.post-67136391888811104272008-12-16T19:31:00.000+01:002008-12-16T19:31:00.000+01:00vaig veure-la divendres nit i, la veritat, vaig sortir satisfet del cinema. <BR/>com comenta en dani coll, potser la història amb més substància és la de rachel weisz i david strathairn però, les altres, tampoc amb van semblar insulses o gratuites.<BR/>potser no, segur, que no és de bon tros una obra mestra però vista la cartellera ...òscarhttp://www.blogger.com/profile/05324739233663667455noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3813421935109927668.post-45994352552868167852008-12-16T14:52:00.000+01:002008-12-16T14:52:00.000+01:00bHola Roger,<BR/><BR/>Em sap greu que no t'agradés...<BR/><BR/>Potser sí que és cert que hi ha molt d'efectisme visual, però no estic d'acord que no estigui gens ben utilitzat. Hi ha plans i moviments de càmara que reforcen els moments que està explicant la peli i algunes imatges aconseguides són molt interessants (veure els personatges del bar a través dels vidres amb lletres de colors, el pla de la Norah i el Jude al final del film,...).<BR/><BR/>D'altra banda, accepto que no és tan profunda i subtil com "Desitjant estimar", però crec que WKW volia posar un punt de vista del desamor a l'Amèrica tradicional, profunda, retratant els seus dinners.<BR/><BR/>Personalment a mi la història de l'home ensorrat per l'infidelitat de la seva dona (David Strathairn i Rachel Weisz) em va agradar molt.<BR/><BR/>Roger, què en penses de la música, et va agradar el tema principal "The story" ?<BR/><BR/>Salutacions.Dani Collhttp://www.blogger.com/profile/17597233914920474029noreply@blogger.com